La màquina de voladura de tir és un tipus comú d’equips de fosa que ruixen ferro o acer disparat a la superfície de la peça, provocant que l’escala d’òxid i la brutícia a la superfície de la peça caiguin, alhora que generen tensió compressiva superficial a la superfície de la peça, cosa que pot millorar significativament la força de fatiga de la superfície de treball.
El principi de treball d’una màquina de voladura de tir és instal·lar pellets de ferro en un impulsor rotatiu ràpidament i utilitzar la força centrífuga generada per la rotació del rotor per expulsar els pellets de ferro a la superfície de la peça. L’impulsor de la màquina de voladura de tir consisteix en dues plaques circulars connectades mitjançant els cargols de connexió. Hi ha 8 fulles instal·lades radialment entre les dues plaques i el rotor s’embolica en una closca de placa d’acer amb una obertura cap avall. Els pellets de ferro es carreguen a l’embut, flueixen a la roda de distribució a través de la ranura inclinada i, a continuació, entren a les fulles de treball de la roda principal a través del seu buit de vora. A causa de l'elevada velocitat de rotació de les rodes, els pellets de ferro es llancen cap a la peça a una gran velocitat sota la forta força centrífuga. La direcció de polvorització de la píndola de ferro està controlada pel cilindre.
En comparació amb les màquines de sandblasting, les màquines de voladura de tir tenen un efecte més gran, una major eficiència, una major neteja superficial de les peces de treball i pot millorar significativament la força de fatiga de les superfícies de la peça. Però no és adequat per a treballs de precisió i la inversió en equips és gran, amb un desgast ràpid de la fulla.
